La inauguració de les noves instal·lacions va tenir lloc aquest dissabte, en el context de l’arrencada del curs escolar 2024/2025, en una jornada institucional que va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, i de la consellera d’Educació, Esther Niubó.

L’acte va comptar amb les intervencions de Sílvia Domènech, presidenta del Patronat de NOIMA; Marga Plana, patrona de la Fundació Félix Llobet i Nicolau; Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona, Pep Berga, alcalde d’Olot i Salvador Illa. La jornada va incloure també una taula rodona amb el  director tècnic de NOIMA, Àngel Serrat, que va comptar amb els testimonis d’un professor i d’alumnes. El president de la Generalitat es va comprometre a donar suport a aquest model d’escoles. Va subratllar que “un sistema educatiu només funciona quan dona resposta a tothom i no deixa ningú enrere”.

Durant la seva intervenció, la presidenta del Patronat de NOIMA, Sílvia Domènech, va explicar els antecedents i el context en el qual es va gestar el nostre projecte que, des d’un principi, tenia l’objectiu de donar resposta a una necessitat identificada entre diferents agents del territori: “calia donar resposta a aquells nois i noies de la Garrotxa que, per diverses circumstàncies, viuen allunyats del sistema educatiu i laboral; un fet que els posa en situació de vulnerabilitat social’.

Sílvia Domènech va reivindicar el reconeixement de les escoles de noves oportunitats a l’administració: ‘centres que, sense estar dins el sistema, ofereixen una oportunitat real per a aquests nois i noies, contribuint a la cohesió oficial. La sostenibilitat futura passa per poder tenir un reconeixement normatiu i un finançament estable’.

La presidenta del nostre Patronat va acompanyar la petició dels resultats obtinguts durant els primers dos anys de funcionament del projecte: més de 240 joves, 146 d’ells al darrer curs 2023-2024, amb itineraris individuals que han tingut com a resultat la incorporació de 33 nois i noies al món laboral i el retorn de 30 més al sistema educatiu reglat. 45 més han continuat amb la seva formació a NOIMA. La formació en els seus dos primers anys s’ha dut a terme a diversos espais municipals de l’Ajuntament olotí.

Les noves instal·lacions

La nova seu disposa de 1.669 metres quadrats distribuïts en tres plantes, amb espais dissenyats per a facilitar l’aprenentatge i el desenvolupament personal dels joves. A més de les aules, l’edifici compta amb una cantina, una cuina, diversos tallers,  sales polivalents, un laboratori digital, un pati i un jardí, tots ells pensats per fomentar un entorn formatiu integral i acollidor.

La reforma i habilitació de l’espai ha estat possible gràcies a la Fundació Félix Llobet i Nicolau, una entitat amb una llarga trajectòria de compromís amb projectes d’impacte social. Aquesta fundació ja va rehabilitar fa quinze anys l’emblemàtic mas Els Cassés d’Olot, on es troba una de les llars residències de La Fageda.

Pel que fa a l’equipament, diverses empreses privades i particulars han col·laborat amb aportacions materials i econòmiques.

L'entrada Inaugurem la nostra seu a Olot reivindicant el reconeixement i un finançament estable per part de l’administració ha aparegut primer a Noima.

Durant l’acte, es va fer l’entrega de diplomes als protagonistes de la festa, que reconeixien l’esforç i el mèrit dels alumnes que han finalitzat la formació i simbolitzen una empenta pel futur, per continuar estudiant o treballant. També, es va destacar que el curs havia estat un èxit gràcies a l’esforç dels professionals i voluntaris, a més de la col·laboració dels agents del territori que havien acompanyat i donat suport al projecte.

Va ser el tancament del primer curs complet de l’escola, que va comptar amb la participació de 147 alumnes, el doble que l’any passat. Per primera vegada, els diferents programes de NOIMA van coincidir. Al llarg del curs, les formacions es van fer en espais cedits. I en aquest acte, es va compartir l’indret on, l’any vinent, hi haurà la seu de l’escola NOIMA, ubicada a l’edifici de la Providència d’Olot. Fa quinze dies que van començar les obres, amb la previsió d’acabar-les l’any 2024.

Representants de La Fageda, de la Fundació Llobet i Nicolau i de l’Ajuntament d’Olot hi van assistir.

Després de l’entrega dels diplomes, es va obsequiar els alumnes amb una bossa i es va acabar la festa amb un pica-pica i música.

L'entrada NOIMA celebra la primera festa de fi de curs a la futura seu de l’escola ha aparegut primer a Noima.

Totes elles, jubilades d’entre 60 i 75 anys, viuen des de fa anys a Sant Pere de Torelló, Olot i Sant Joan les Fonts i han destinat bona part de la seva vida a l’ensenyament, exercint de mestres a escoles públiques i concertades i gestionant aules d’acollida d’alumnes, entre d’altres. També, han treballat en escoles bressol, en centres de formació d’adults i en centres de nens amb capacitats diverses. El voluntariat i l’afany d’ajudar a les persones sempre les ha distingit, ja que han format part de cooperatives de mestres, moviments d’escoltisme, entitats de beneficència…

Avui, ens expliquen la seva experiència com a voluntàries. Totes 5 coincideixen que és important que NOIMA continuï treballant en pro de la comarca de la Garrotxa, que el projecte s’ha d’extrapolar a altres regions i que és essencial garantir els recursos econòmics i humans per fer créixer la iniciativa.

La Clara va conèixer NOIMA gràcies a una notícia de TV3. “De seguida vaig pensar que havia de col·laborar amb aquest projecte”, afirma. Tot seguit es va posar en contacte amb l’equip de l’escola i va trucar a la Rosa, amb qui havien treballat molts anys juntes. La Rosa, per la seva banda, li va comentar a la Fina, a qui també coneixia. I així, a poc a poc, s’ha anat teixint una xarxa de voluntàries que donen un cop de mà als educadors i són un pilar essencial de l’escola.

La Marga i l’Anna van arribar a NOIMA a través d’una altra via, però també tenen en comú que ja es coneixien d’abans i van compartir part de la seva vida laboral, treballant a la mateixa escola. “Fa uns anys, l’Ajuntament d’Olot va iniciar un programa de voluntariat per impulsar l’alfabetització de nois i noies que arribaven a Catalunya i que no havien pogut accedir a l’escola secundària, ni a la d’adults, perquè estaven en una edat intermèdia”, explica l’Anna. Elles hi col·laboraven i, en finalitzar aquest programa, al cap de poc, es va crear NOIMA, i des del consistori els van proposar formar-ne part.

Les 5 voluntàries amb l’Àngel Serrat, director tècnic de NOIMA.

Actualment, contribueixen en millorar les competències d’expressió escrita, comprensió lectora i expressió artística de l’alumnat de l’aula d’acollida de NOIMA, un programa dirigit a joves nouvinguts a la Garrotxa que no disposen de la competència lingüística necessària per a poder iniciar un itinerari formatiu. El projecte vincula l’aprenentatge de la llengua catalana amb l’arrelament de l’alumnat al territori. La Clara, la Rosa, la Fina, l’Anna i la Marga no estan soles, ja que hi ha dues altres voluntàries que no han pogut participar en aquesta entrevista, la Janina Mas i la Conxita Ayats, i a més a més, estan sempre coordinades amb l’equip intern de NOIMA.

• En què consisteix el voluntariat que desenvolupeu a NOIMA?

Clara Guindulain (CG): Nosaltres tres [Clara, Rosa i Fina], venim els dijous i portem una classe de lectura i escriptura. Els alumnes estan dividits en 3 grups diferents, encapçalats per a cada una de nosaltres. En el meu cas, m’encarrego de l’alumnat que té la capacitat de desenvolupar frases senceres en català. Volen saber escriure, parlar… Saben que necessiten aprenentatge en aquest camp per poder tirar endavant aquí a Catalunya.

A la fotografia, la Clara (esquerra) i la Rosa (dreta), acompanyada d’alguns alumnes de l’aula d’acollida. Consideren que els joves estan molt agraïts de la col·laboració de les voluntàries amb el centre.

Rosa Juncà (RJ): Jo m’ocupo dels que comencen a llegir i escriure, o dels que saben llegir, però no saben escriure. Cada dia, totes 3 fem un diari, on ens apuntem com ha anat la classe i els progressos o les dificultats dels alumnes.

Fina Capdevila (FC): Finalment, jo porto els que fa molt poc que han arribat a Catalunya, i es troben en una situació molt inicial. Els que han anat a l’escola, els hi és més fàcil reconèixer l’alfabet, però no entenen els textos. D’altres, també saben identificar vocabulari català, però no saben llegir. Veuen que la llengua i la lectura és molt important, la necessiten per poder-se introduir al món laboral.

• A banda de la lectura i l’escriptura, us ocupeu d’algun altre camp d’aprenentatge?

CG: Després d’esmorzar, que des de NOIMA es dona un iogurt de La Fageda a cada alumne, ens dediquem a l’expressió artística. Unim els 3 grups i ens acompanya un educador de NOIMA. Preparem activitats de motricitat, però també altres accions que els serveixin per expressar-se i treballar vocabulari o temes que hem tocat, com ara, la papiroflèxia, el tangram per aprendre matemàtiques, l’elaboració de murals per repassar conceptes vistos en excursions que hem fet… Es concentren en això i són molt treballadors.

La Fina, en una activitat d’expressió artística d’aquest curs, amb l’alumnat de NOIMA.

FC: En aquesta classe veiem realment com és cadascú, coneixes el seu ritme de treball. Molts d’ells no han tingut l’oportunitat d’accedir a material d’expressió artística, no ho coneixen, no han vist mai unes tisores. Lliguem les activitats amb l’entorn, temes que hem treballat…

RJ: També, hem organitzat un parell de sortides fora, com per exemple, al Mercat d’Olot. L’objectiu era que aprenguessin a demanar els productes i els preus en català.

CG: L’altre dia també vam sortir a buscar formes geomètriques pels carrers d’Olot. Vam fer un dibuix de la casa Solà Morales, situada al Firal.

• I vosaltres, Anna i Marga?

Anna Prat (AP): Vinc els dilluns, i tinc un grup d’alumnes. Són els que acaben d’arribar a Catalunya o tenen més dificultats en la lectura i l’escriptura. Sempre intento fer-los parlar, donar molta importància a l’expressió oral, repetir estructures lingüístiques i vocabulari… Pel que fa a la valoració de l’alumnat, un cop acabem la classe, faig el traspàs i comparteixo impressions amb l’equip d’educadors de NOIMA.

Marga Plaza (MP): Jo, en canvi, faig matemàtiques a dos grups de diferents nivells d’aprenentatge els dimarts. Alguns, per exemple, sabien sumar i restar, però no entenien què volia dir. Cada dia que vinc, un cop acabada la classe, faig un seguiment a les tutores de NOIMA per explicar com va la classe, i també hem fet alguna reunió al llarg del curs per enfocar les classes.

La Marga, al centre de la fotografia, en una de les classes, considera que NOIMA és un model que s’ha de portar a altres indrets de Catalunya.

• Què creieu que aporta a l’alumnat el coneixement i la formació que els hi transmeteu?

CG: Se senten acollits i escoltats.

AP: Veuen un camí que els portarà cap a algun lloc. Tenen objectius.

FC: Se senten molt agraïts de les nostres classes, veus que fan un esforç perquè molts d’ells han de treballar, i venen amb son i cansats. Tot i que estan dispersos, tenen moltes ganes d’aprendre. Molts d’ells no tenen família aquí, i nosaltres els hi donem un gran suport.

RJ: Tots ells porten la seva motxilla d’experiències i vivències, i se senten molt acompanyats per NOIMA. Veiem que ens aprecien i s’interessen per nosaltres. De vegades ens pregunten per què no venim cada dia o per què en una sortida no ha pogut venir una voluntària…

MP: Som un referent per a ells en aquest país.

L’Anna Prat, a la dreta de la imatge, considera que NOIMA és un projecte molt enriquidor i necessari per a la comarca.

• Com motivaríeu a una altra persona a fer de voluntària a NOIMA?

CG: Nosaltres rebem molt més, del que donem. Fent el voluntariat aprens de la vida, de forma molt humana, de nosaltres mateixos. És un gran aprenentatge. Estic molt agraïda d’haver conegut NOIMA. És un projecte que té un sentit, perquè veiem com hi ha aules d’acollida als instituts i a les escoles, però els nois i noies d’aquesta franja d’edat no poden accedir al sistema educatiu. La Garrotxa té la sort de tenir aquest projecte amb futur, i s’han d’assegurar els seus recursos.

RJ: NOIMA ens permet conèixer de ben a prop les realitats que tenim a la nostra comarca, que si no hi treballes directament, no ets capaç d’imaginar-t’ho. NOIMA és important per la comarca de la Garrotxa, perquè donem a aquests alumnes educació i formació, i els facilitem la integració en la societat.

MP: Si aquest projecte encara es visualitza més, crearà escola. El que també valoro molt positivament és que els educadors de NOIMA són capaços d’adaptar-se a l’alumnat, i a nosaltres, les voluntàries! És un projecte que s’ha d’exportar a altres zones. S’ha de donar gràcies a La Fageda per tot el que han fet.

AP: És un projecte que val la pena. És bàsic agafar aquesta franja d’edat, nois i noies que comencen una nova història aquí, i poder-los anar acompanyant.

FC: I a escala global, no només acadèmica. Sentim que els alumnes ens estimen i ens valoren.

Eva Güibas, periodista. La Fageda.

L'entrada La Clara, la Rosa, la Fina, l’Anna i la Marga expliquen la seva experiència com a voluntàries de l’aula d’acollida de NOIMA, l’Escola de Noves Oportunitats de la Garrotxa ha aparegut primer a Noima.

Els alumnes de NOIMA, l’Escola de Noves Oportunitats d’Olot, han creat l’escenografia de Red Pontiac, la propera obra de teatre que representarà la secció dramàtica del Centre Cultural els Catòlics d’Olot. Han treballat tot el procés de preparació: des de l’encàrrec, passant per la realització dels prototips i les maquetes a la seu de l’escola i fins al muntatge final sobre l’escenari del teatre dels Catòlics.

Es tracta d’un projecte molt valuós pels alumnes perquè han format part d’una iniciativa real, amb l’objectiu que puguin viure en primera persona com la seva feina té sentit i també, té una aplicació pràctica. Aquesta activitat forma part del taller d’activació laboral de l’escola, que té l’objectiu d’acollir joves que encara no tenen clar l’itinerari professional i educatiu que volen emprendre. Amb aquest programa, doncs, els joves poden descobrir diversos oficis i treballar coneixements bàsics com matemàtiques, idioma, territori…

Àngel Serrat, director tècnic de NOIMA, recalca la voluntat i la predisposició de l’alumnat: “Tots aquests joves volen activar-se. Per això, mirem de fer activitats vinculades al territori, la qual cosa va d’acord amb el nom de l’escola, NOIMA, que, en grec, significa sentit”. D’altra banda, Marc Mora de NOIMA considera que l’elaboració d’aquests materials per a una entitat tan vinculada a la Garrotxa com és els Catòlics, genera relacions molt positives entre els joves i la gent de la zona: “Treballar amb entitats actives del territori, permet generar vincles als joves que són nouvinguts a la comarca, arrelar-se i conèixer nous recursos i vies que pot ser per ells mateixos no hi haurien arribat”.

Ferran Vallespir, de la secció dramàtica del Centre Catòlic d’Olot, destaca la importància d’aquestes activitats per donar visibilitat a les professions del sector cultural: “Creiem que amb la participació dels alumnes de NOIMA podem despertar també vocacions professionals en l’àmbit de la il·luminació i el so i de l’escenografia teatrals. Els volem obrir el mercat laboral en el món de la cultura”. Des dels Catòlics, s’afronta el conveni amb l’Escola NOIMA com una oportunitat per rellançar la seva part teatral.

L'entrada Els alumnes de NOIMA creen l’escenografia d’una obra de teatre dels Catòlics d’Olot ha aparegut primer a Noima.

Fill d’Olot, però des de fa temps assentat a la Vall de Bianya, va aterrar a La Fageda per formar part de l’equip de NOIMA, l’Escola de Noves Oportunitats de la Garrotxa, una iniciativa impulsada des de La Fageda i que neix en col·laboració amb l’Ajuntament d’Olot. Actualment, és el director tècnic d’aquest projecte, que es va engegar el passat mes de gener.

En aquesta entrevista mirem enrere per valorar els passos assolits fins al moment, però també encarem el futur, i analitzem els principals reptes de NOIMA.

• NOIMA va entrar en funcionament el passat mes de gener. Des d’aleshores, quants alumnes heu atès?

El passat mes de gener, vam engegar la primera fase de NOIMA, i des d’aleshores, hem donat suport a 90 joves. Tenim la previsió, de cara a finals d’any, d’atendre un total de 100 joves.

• Què destacaries de la tasca que ha desenvolupat l’escola fins ara?

El més important és que hem aconseguit acompanyar a joves que no han tingut una primera oportunitat formativa. Una de les coses que més valoro i que hem fet a NOIMA ha estat parlar i escoltar molt als joves, per anar desenvolupant projectes i idees més ajustades a les seves necessitats. Posem els joves al centre.

• Aquest passat setembre vam donar el tret de sortida a un nou curs. Quines accions de formació i acompanyament s’estan desenvolupant actualment des de l’escola?

Aquest curs, hem donat continuïtat a 3 programes que ja teníem engegats el curs passat. Primerament, hem seguit tirant endavant l’aula d’alfabetització, que ara l’hem rebatejat com a aula d’acollida. Les seves principals funcions són treballar l’aprenentatge de la llengua catalana, la lectoescriptura, les matemàtiques i l’arrelament al territori. És a dir, acollir i mirar als ulls al jove, amb l’objectiu de facilitar l’aprenentatge.

També, hem tornat a posar en marxa el taller d’activació, un programa d’aprenentatge-servei, que busca fomentar els aprenentatges dels joves i que aquests, tinguin l’oportunitat de vincular-se al territori, realitzant accions i activitats, vinculades al teixit associatiu de la comarca, que acaben revertint a la mateixa comunitat. Està dirigit a joves que no disposen de recursos formatius al territori i que necessiten adquirir habilitats que els ajudin a retornar al sistema educatiu o introduir-se al mercat laboral.

I finalment, l’últim projecte és la formació a mida, que està incorporat en el Punt Formatiu del programa Incorpora de la Fundació “la Caixa”. Estem desenvolupant una formació a mida d’operari industrial de la mà de Resol, una empresa de la comarca. Creiem que pot ser una molt bona eina per a NOIMA, ja que el jove rep una formació intensiva, de curta durada i que fomenta la inserció laboral. L’objectiu és que faci el salt a l’empresa.

Des del mes de gener, NOIMA ja ha atès a més de 90 joves en situació de vulnerabilitat. A la foto, l’Àngel apareix amb alguns joves de la comarca.

• Heu començat algun projecte nou aquest curs 2022 – 2023?

Sí, el de prevenció de l’abandonament escolar prematur. Està dirigit a joves de la comarca que cursen primer de cicle formatiu de grau mitjà i que al finalitzar l’ESO, es va valorar que els aniria molt bé tenir un suport durant el primer any dels estudis de formació professional. Actualment, els índexs més alts d’abandonament escolar es troben en aquest grup de joves. Els proporcionem reforç formatiu, que va de la mà d’un acompanyament, amb l’objectiu de poder orientar i escoltar el jove, treballar tècniques d’estudi… L’èxit és que continuïn estudiant.

• Teniu en funcionament un projecte transversal, basat en l’organització d’activitats d’arrelament i d’oci. En què consisteix aquest pilar formatiu?

Des de NOIMA establim contactes amb diferents agents de la comarca per donar a conèixer el projecte, descobrir les necessitats d’aquestes entitats i crear aliances perquè els joves puguin participar en activitats d’arrelament al territori i d’oci. Per exemple, estem desenvolupant un projecte de parelles lingüístiques de la comarca; també, estem col·laborant en la preparació d’una obra de teatre a través dels Catòlics d’Olot, participant en el disseny i la construcció de l’attrezzo i alhora, descobrint com funciona aquest món des de dins; també fem visites per aportar informació als joves sobre on poden anar a fer escalada, donem a conèixer activitats esportives… La vida associativa a la Garrotxa és molt activa i això ens beneficia.

L’Àngel, a la dreta, a l’acte institucional de celebració dels 40 anys de La Fageda, que juntament amb l’Ajuntament d’Olot, ha impulsat NOIMA.

• A través de quins canals accedeixen els joves a NOIMA?

Principalment, mitjançant els agents públics del territori. Des de l’Àrea de Cultura i Educació de l’Ajuntament d’Olot, el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, l’Àrea de d’Educació i Joventut del Consell Comarcal de la Garrotxa, DinàmiG, l’Oficina de Treball d’Olot, els diversos instituts de la Garrotxa, entitats del tercer sector (Càrites Garrotxa, Fundació Cepaim, Suara Cooperativa, l’Escola d’Adults de la Garrotxa…). També trobem joves que han sentit a parlar del nostre projecte o tenen coneguts que en formen part. Els fem una acollida, i si realment estan interessats i té sentit que puguin participar-hi, entren a NOIMA.

• Quan entren a l’escola, com se senten?

Depèn de cada programa i dels joves que en formen part. A l’aula d’acollida, solen ser joves provinents de Gàmbia i Mauritània que donen molta importància a la formació i a l’educació, perquè no han tingut gaires possibilitats de poder estar escolaritzats. S’agafen tant com poden a un recurs com el que se’ls hi ofereix: aprendre català, lectoescriptura, matemàtiques…

Els del taller d’activació són joves que porten més temps aquí, i que moltes vegades porten “a la motxilla” més d’un fracàs. Alguns d’ells tenen l’autoestima tocada i arrosseguen  altres problemàtiques associades, però tenen clar que volen donar-hi un tomb i tornar a estudiar o a començar a treballar.

Pel que fa als joves de la formació a mida, tenim dos perfils. Per una banda, hi ha els joves que busquen la seva primera feina. La majoria venen amb pors, inseguretats i inquietuds per introduir-se al món laboral. I, per altra banda, tenim els joves que ja han tingut alguna experiència laboral, però que no ha estat exitosa.

I finalment, tenim els joves del projecte d’abandonament escolar, que són els que encara es troben dins el sistema, però que són conscients que s’han hagut d’esforçar molt i tenen moltes ganes de lluitar per seguir estudiant.

• En aquest temps, podem parlar de casos d’èxit d’algun jove?

Sí, per exemple, en Mouad i en Khaliva, dos alumnes provinents de l’aula d’acollida que van fer el primer curs d’ajudant de cambrer. Eren dos joves que començaven a defensar-se bé amb català, estaven motivats i en cerca activa de feina. Des de NOIMA els vam oferir la possibilitat de poder participar en aquest curs que els serviria per millorar el català i aprendre l’ofici. Van quedar encantats amb aquesta formació, i actualment es troben treballant a La Moixina. Llavors tenim altres joves que van passar pel taller d’activació i que en l’actualitat estan cursant programes de formació i inserció (PFI) o cicles formatius de grau mitjà.

• On es localitza actualment l’escola?

Tenim un petit espai habilitat a l’antic convent de la Divina Providència, on hi ha el taller d’activació. L’aula d’acollida es troba a les antigues instal·lacions de l’Institut Municipal d’Educació, on fem les tutories. Pel que fa a la formació a mida, fins ara la fèiem des d’un espai cedit pel Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, però ja no el necessitem perquè els joves estan fent la formació a l’empresa. La intenció és que durant l’any 2023 es puguin executar les obres per habilitar la Providència, lloc on s’instal·larà NOIMA.

• Què vol aportar NOIMA a la Garrotxa?

Per una banda, la Garrotxa és una comarca petita, no gaire poblada i amb la població envellida. Tenim un potencial enorme: no ens podem permetre deixar de banda els joves. Ens hi juguem el futur. Podem aportar oportunitats i il·lusió, juntament amb altres entitats del territori. Volem que els joves recuperin les ganes d’aprendre, s’empoderin, agafin les regnes del seu futur i trobin el seu lloc a la comarca.

• Com augures el futur de NOIMA?

És un projecte que anirà creixent, que ha d’anar teixint complicitats al territori i que ha de tenir els ulls molt oberts al que està passant. El món i les necessitats canvien, i hem de ser prou permeables per poder donar-hi resposta.

• T’agradaria afegir alguna cosa més que no hàgim comentat a l’entrevista?

Darrere de NOIMA hi ha tota l’estructura de La Fageda que està remant per acompanyar i donar suport a l’escola des de totes les àrees.

Eva Güibas, periodista. La Fageda.

L'entrada “Volem que els joves recuperin les ganes d’aprendre, s’empoderin, agafin les regnes del seu futur i trobin el seu lloc a la comarca”, Àngel Serrat, director tècnic de NOIMA ha aparegut primer a Noima.

Els jardins de La Fageda varen ser el dimarts vint de desembre l’escenari on va tenir lloc l’acte de lliurament dels diplomes a vint-i-quatre alumnes. Dotze han cursat 250 hores  per formar-se com a operaris industrials amb el carnet de carretoner inclòs. Una activitat que s’ha tirar endavant en col·laboració amb el programa Incorpora i l’empresa Resol de Les Preses on s’ha impartit la part pràctica del curs.

Altres dotze alumnes, en aquest cas del Taller d’Activació, un programa que dota d’eines i suport a jovent que està desvinculat del sistema formatiu i que vol  donar un tomb a aquesta situació, també varen rebre els seus diplomes.  Els alumnes també tenen el seu primer contacte amb tasques d’oficis de manteniment i rehabilitació d’espais (electricitat, fusteria, pintura, llauneria…)

Representants de La Fageda, de la Fundació Llobet i Nicolau i de l’Ajuntament d’Olot varen ser presents a l’acte.

Abans de l’acte d’entrega dels diplomes molts dels alumnes de l’escola varen compartir a La Fageda un esmorzar de pagès i varen visitar les instal·lacions del projecte.

L'entrada Més d’una vintena d’alumnes reben els diplomes per la seva formació d’operari industrial i del taller d’activació ha aparegut primer a Noima.

La primera cosa que cal fer quan –eureka!- has trobat el nom que t’agrada, és comprovar que no estigui registrat, és a dir, que estigui disponible. En conseqüència, cal consultar els diferents registres de noms que existeixen, ja sigui el de fundacions, el mercantil, el de marques i patents, etc.

Aquesta feina no s’acaba aquí,  ja que des que existeix internet, cal esbrinar dins la realitat virtual. És a dir que el domini internet del nom triat ha d’estar també lliure. Si més no, en alguna de les extensions que interessa. Per exemple .cat, .edu, .com o .org

L'entrada Per què se’n diu Noima? ha aparegut primer a Noima.